Colla Ecologista-Cultural “El Campanà”
La Colla ha denunciat a la Inspecció de Patrimoni de la Conselleria de Cultura la construcció per part de la societat de caçadors d’un punt d’abastiment de menjar per als animals situat en una zona d’un gran valor arqueològic de la Serra de Crevillent, es tracta del jaciment de la Penya Negra.
Aquest jaciment, que està integrat en Zona Arqueològica i té una Protecció Arqueològica de Grau 1 al PGOU de Crevillent, pertany a l’època de l’Edat del Bronze Final i la Primera Edat del Ferro (segles IX – VI a. C.). És reconegut tant a nivell regional com estatal i té una gran importància per al coneixement del Bronze Final, del Període Orientalitzant i de la formació de la Cultura Ibera de la zona. Les excavacions arqueològiques afectades van ser dirigides en primera instància per Enrique Llobregat Conesa durant els 70 i després per Alfredo González Prats, fins als 90.
L’actuació s’ha dut a terme fent ús maquinària agrícola, probablement un tractor de llaurat, que ha deixat les marques de la pala i neumàtics sobre la zona central del jaciment. El llaurat ocupa uns 40 metres de llargària aproximadament amb uns 4 o 5 metres d’amplària sobre una terrassa, deixant un espai sense llaurar de 1.5m aproximadament respecte a una excavació realitzada entre 1983 i 1985, nomenada ”Corte E” als treballs arqueològics. A més d’això, s’ha instal·lat un poal d’abastiment de menjar per ocells que se sosté per un pal clavat al sòl de terra i s’ha construït una bassa d’aigua amb ciment al mateix sòl llaurat. Totes tres actuacions han pogut afectar l’estratigrafia del jaciment.
Les conseqüències han sigut diverses i preocupants. D’una banda, s’ha produït l’aflorament d’una certa quantitat de restes arqueològiques, que amb seguretat han aparegut a la superfície per l’acció de remoció de la màquina. Es tracta de més d’un centenar de fragments ceràmics d’època protohistòrica recuperats (per emergència de pèrdua), quedant allà encara més restes de ceràmica, i quedant per tant la zona exposada a l’espoli. D’altra banda, la profunditat de la superfície llaurada es desconeix, però podria arribar a un pam (15 cm), havent pogut alterar algun estrat corresponent al propi jaciment en vista de les restes aflorades. A més, tenint en conte que es troba en una zona no excavada, aquesta actuació ha perjudicat futurs treballs arqueològics a la zona.
