Els devastadors incendis de València obliguen a un profund canvi de mentalitat i de les polítiques forestals


Ecologistes en Acció del País Valencià lamenta profundament els danys personals, els danys materials patits pels ciutadans, i la terrible pèrdua de patrimoni natural d’incalculable valor ecològic dels incendis de Cortes de Pallás i Andilla, que han arrasat més de 50.000 has de sòl forestal.

Per a l’organització ecologista és imprescindible analitzar les causes que els han produït. La virulència i grandària dels grans incendis que assolen el territori valencià i les seues nefastes conseqüències estan directament relacionades amb diversos factors que es porta molts anys denunciant:

La falta de planificació i una gestió inadequada en els espais forestals agreujats pels enormes retalls en personal i mitjans dedicats a la prevenció i vigilància, factor principal per a un ràpida intervenció que evite que els incendis es descontrolen. Cal invertir molt millor i amb més criteri en les labors de vigilancia, prevenció en les muntanyes i en l’educació ambiental, especialment en les zones protegides i en les d’alt risc per a la seguretat de les persones.
Mesures com disposar d’una xarxa de vigilància ben dotada o com manejar les masses forestals recuperant la seua diversitat perquè siguen menys vulnerables al foc, són necessàries per a millorar els criteris de gestió.
El canvi climàtic, que els científics i Ecologistes en Acció porten temps advertint les autoritats, que comporta la successió d’episodis extrems (sequeres, onades de calor, precipitacions concentrades en poques hores, etc), i la tendència del canvi d’estacionalitat dels grans incendis en el nostre territori (el que vam comunicar a la Conselleria de Medi Ambient en les nostres al•legacions als diferents plans de prevenció d’incendis) són realitats cada vegada més presents, que posen en risc les masses forestals valencianes. Este canvi d’estacionalitat obliga a un canvi d’estratègia i d’organització en la prevenció i extinció respecte a la desenrotllada en els anys 80 i 90, i que la Generalitat Valenciana pareix no haver-se donat compte.

Ecologistes en Acció recorda a les Administracions públiques que els incendis s’eviten atallant en primer lloc les causes directes quan estes són d’origen humà, siguen per negligència o amb ànim de causar dany. També és necessari que es prohibisca l’ús del foc de forma contundent i en tota època per a qualsevol tipus de labor forestal o agrícola, i perseguir i penalitzar adequadament les conductes delictives. És necessari fer complir la normativa sobre treballs mecànics, elèctrics, etc, en sòls forestals. En el gran incendi de la comarca de l’Alcalatén en 2007 la causant de l’inici del foc va ser l’ús d’una serra radial per una empresa elèctrica, ara la instal•lació d’uns panells solars va iniciar el foc en Cortes de Pallás….

En este sentit, Ecologistes en Acció denuncia que en els últims anys els diners invertits per les Administracions ha sigut destinat principalment a mitjans d’extinció, però l’assignatura pendent continuen sent la prevenció, és a dir, la gestió i la vigilància dels espais forestals. En este sentit cal anotar que són molt pocs encara els municipis que han aprovat els preceptius Plans locals de prevenció d’incendis forestals.

En el País Valencià la gestió forestal ha afavorit el desenrotllament en excés d’espècies piròfiles, com les pinedes, enfront d’altres boscos autòctons més resistents al foc i amb espècies de matoll que rebrotan. L’organització ecologista insta al Govern Valencià a una profunda revisió de la política forestal, que s’aposte de veritat per una gestió i prevenció adequada, planificada i amb suficients mitjans personals, ja que de no fer-lo la virulència i les conseqüències dels incendis es magnifiquen, generant enormes danys per al medi ambient i per a les poblacions afectades.

Des d’Ecologistes en Acció del País Valencià requerim que la Generalitat Valenciana ocupe el lloc que li correspon en matèria d’Ordenació del Territori (evitant que les urbanitzacions disperses s’ubiquen en la proximitat de sòls forestals i fent complir l’exigència d’unes distàncies mínimes a les masses forestals, per a minimitzar l’afecció a les propietats i vides humanes en cas d’incendis), que dote pressupostàriament els Plans de Prevenció de les Demarcacions Forestals, que augmente els períodes de contractació dels mitjans de prevenció i d’extinció d’incendis i que realitze inversions en matèria de prevenció i educació ambiental, ja que confiar en l’extinció com a únic mitjà d’atallar els incendis s’ha demostrat que no servix més que en determinades circumstàncies (intervencions primerenques).

Finalment haurien d’assumir-se les responsabilitats polítiques pertinents per part del Govern Valencià i impedir que els mateixos responsables que han demostrat la seua ineficàcia en altres grans incendis continuen exercint ara les mateixes responsabilitats amb idèntics resultats.

Ecologistes en Acció

Ensenyances del foc

Els grans incendis de finals de juny i inici de juliol deixaran durant molts anys els seus efectes en el territori i en la ment dels valencians. S’han d’obtenir necessàriament ensenyances i fer tot el possible perquè no torne a repetir-se una catàstrofe semblant.

            Primer que res sobrava la prepotència del govern valencià del PP, que afirmava temeràriament que, des de que ells governen, els incendis estan controlats. Cert és que després del 1994 (un any extraordinari, no ho oblidem, no sols al País Valencià, sinó a tota la Mediterrània) les extensions globals cremades havien disminuït prou. Malgrat això, durant aquest període hem patit incendis greus afectant a àrees forestals valuoses, i sobretot, hi ha una data que els ecologistes hem remarcat una i altra vegada: la quantitat d’incendis anuals, de mitjana, no ha disminuït, i segueix sent comparable a la mitjana dels anys 80 i principis dels 90. Açò significa que la prevenció segueix fallant, que en aquests anys, no s’han aconseguit avanços importants en evitar les causes (humanes) dels focs. El risc estava ahí, en una combinació de mala sort, males condicions climàtiques i disminució de recursos en detecció i primera intervenció, el desastre estava servit.
            En segon lloc, sembla que els incendis han estat resultat, sobretot, de negligències, algunes de les quals es podrien qualificar d’estúpides. Tampoc és cap novetat. Quasi el 90% dels incendis al País Valencià tenen causes humanes, i la major part són negligències i accidents evitables, rigorosament evitables,… amb una bona i veritable política de prevenció. Una prevenció (l’única que realment mereix eixe nom) adreçada a evitar aquestes causes humanes i que implica una estricta regulació d’usos, molta informació i vigilància, i mesures eficaces de dissuasió. Totes aquestes mesures costen molts menys diners i representen més llocs de treball que les actuacions d’eliminació de vegetació natural de la muntanya, sota el nom, incorrecte, de “neteges de vegetació” i tallafocs. L’eliminació de vegetació no evita els incendis, i quasi mai impedeix l’avanç de les flames; a canvi els seus efectes sobre la fauna, la flora, el sòl fèrtil i el paisatge són molt negatius. Ja ho hem repetit: aquest model equivocat de “silvicultura destructiva” no sols no evitarà els focs, sinó que pot tindre efectes sobre els ecosistemes naturals tan destructius o més que els incendis, i fan avançar l’erosió, el principal risc ecològic de les nostres terres. Cal que es canvie ja, l’antiquat sistema de gestió forestal, totalment antiecològic.
            Es comprèn que algunes persones, amb la desesperació que causen les flames, reclamen “netejar els boscos”, però açò no evitarà els focs i destrossarà encara més les nostres muntanyes. Aquestes falses “neteges” (perquè la vegetació natural no és brutícia: és la vegetació que hem de salvar i protegir, en comptes d’eliminar), generen vegetació cada vegada més degradada (és a dir, amb menys valor ecològic i paisatgístic) que és també la vegetació més inflamable i la que es regenera pitjor després del foc. Hem d’anar en sentit contrari: reconstruir al màxim els boscos diversos i pluriestratificats amb vegetació menys inflamable i amb més capacitat de rebrot després del foc: açò implicaria una regeneració espontània i molt més ràpida.
            Finalment, queden les denúncies de retards en les primeres actuacions i altres errades de coordinació i estratègia. S’ha de fer una investigació rigorosa i independent de tot el procés i les actuacions en relació a aquests greus incendis per detectar les mancances i les errades, com també venim demanant els ecologistes davant cada gran incendi. En tot cas, està clar que una primera intervenció ràpida és la clau de tot i açò va unit a una detecció immediata; i novament tornem a l’evidència, s’ha retallat justament en les tasques de vigilància. No tenim dades globals de les retallades perquè l’administració les amaga sota capes d’opacitat i no respon a preguntes dels ecologistes ni dels parlamentaris de l’oposició, però hi ha casos concrets en comarques i paratges naturals que ho recolzen. Aquestes mesures són les més barates. No es tracta tant d’invertir milionades com d’invertir bé. Açò mateix és vàlid en relació amb les actuacions de regeneració i recuperació de les zones cremades. No volem promeses de milers d’hectàrees repoblades que mai es realitzaran; volem accions ecològicament respectuoses, amb base científica i ajudant la regeneració natural. És possible i és necessari.