31 de maig: XII Marxa per la Desmilitarització de la serra d’Aitana

11247002_1434582773515130_2455801958430542507_oColla Ecologista La Carrasca:
El diumenge 31 de maig us esperem per a passar un dia reivindicatiu, lúdic i de trobada amb la natura. Un dia per a demanar la protecció mediambiental d’Aitana i també per a demanar que siga alliberada de la presència militar.

Serà una jornada muntanyenca, de reivindicació pacífica i de convivència. Ens trobarem a les 9 del matí a les portes del Safari Aitana. Des d’allí farem una curta marxa fins al mateix port, on està la reixa que tanca la carretera dels radars, davant de la qual llegirem un manifest; en acabar aquest acte polític ens traslladarem a peu o amb cotxe a la font de l’Arbre per esmorzar juntes. Després, les persones que ho desitgen faran una excursió fins la carena de la serra i la resta de gent es pot quedar a passar el matí a la font de l’Arbre, un bonic espai natural de la serra, ombrejat i amb aigua.

Convé dur calçat adequat per a caminar per la muntanya, barret, cantimplora i protecció solar. També aliments per a esmorzar i per a dinar, ja que la idea és menjar tots junts a la font de l’Arbre després de l’excursió. Serà ben rebuda qualsevol aportació per als que es queden passant el matí a la font: jocs, instruments musicals, tallers…

Podeu portar els vostres xiquets i xiquetes, i tractarem entre tots que passen un bon dia de camp.

L’eixida des d’Alcoi serà a les 8:15 des de la plaça d’Al-Azraq. Anirem amb vehicles particulars (en el punt d’eixida ja ens repartirem entre els cotxes disponibles per tal d’utilitzar només els vehicles necessaris). Des d’Elx s’eixirà a les 7.30 h des de l’estació d’autobusos.

Convoquen: Col·lectiu per a la Cultura de Pau i Noviolència de l’Alcoià i el Comtat, Ateneu Cultura El Panical d’Alcoi, Grup Antimilitarista Tortuga, Margalló-Ecologistes en Acció d’Elx i Colla Ecologista La Carrasca-Ecologistes en Acció d’Alcoi.

http://www.grupotortuga.com/El-31-de-maig-vine-a-la-XII-Marxa

Es fará el pròxim diumenge 31 de maig.

Fa ja més de seixanta anys que el cim d’Aitana, i amb ell tota la part alta de la serra, fora segrestat per l’exèrcit. Un vergonyant pacte entre les autoritats franquistes i el govern nord-americà va posar este incomparable espai natural al servici de la guerra i l’imperialisme occidental. Les antenes i radars i la doble base militar (al cim i al Port de Tudons) des de llavors han constituït una estratègica instal·lació militar necessària per a diferents accions bèl·liques en la zona est del Mediterrani i en el Nord d’Àfrica.

Molts avatars ha vigilat des d’aleshores el radar, contingut abans en dos esferes, ara en una sola. Alguns llunyans en el temps i la distància com la Guerra del Golf o el bombardeig aeri de Trípoli. Altres més pròxims als nostres dies com la invasió recent de Líbia o les terribles guerres que assolen actualment Orient Mitjà. També ha sigut testimoni de centenars d’històries en la pròpia serra. Les dels soldats conscrits obligats a complir el seu servici militar en la seua custòdia, o les dels molts excursionistes i amants de la muntanya que mai van poder xafar el cim, situat juntament amb el radar dins del recinte militar. Fins i tot pintoresques històries d’ovnis emmagatzema l’expedient d’esta base militar.

Però és en l’última dècada quan la història de la base militar d’Aitana, que allotja a l’Esquadró de Vigilància Aèria núm. 5 de l’exèrcit espanyol, pot anotar més dades en el seu expedient. Fa dotze anys es va celebrar la primera marxa per a exigir la desmilitarització de la Serra d’Aitana i la seua protecció mediambiental. Des de llavors, a poc a poc però sense pausa, hem fet moltes coses per a tractar d’aconseguir aquest objectiu.

A més de les onze marxes precedents, amb el treball de difusió prèvia que comporten, s’ha fet un esforç per sensibilitzar la població de les comarques del Sud del País Valencià: hem contactat repetidament amb tot tipus de col·lectius, hem organitzat xarrades, inclús hem tractat de dialogar amb les institucions. Diverses vegades hem realitzat accions directes noviolentes consistents en accedir a l’interior de la base botant la tanca. En una d’elles es va arribar a col·locar la bandera de la pau al mateix cim. Aquests accions sempre es van realitzar dins de la més estricta perspectiva noviolenta; sense causar dany a cap persona i sense deixar de fer-les per por de la possible repressió. Diverses vegades hem sigut jutjats en diferents tribunals per aquests actes legítims que el poder jutja criminals. Encara que, tot cal dir-ho, no s’han atrevit mai a processar-nos per “delito de allanamiento de instalación militar”, castigat amb més de dos anys de presó.

I ací estem, un any més, compromesos amb una reivindicació que es realitza, no tant pel nostre benefici propi, com per eixes persones que viuen lluny i que ni saben per on arriben els avions que transporten la seua desgràcia. Per eixes persones que patixen les conseqüències de la cobdícia dels amos d’esta altra part del món.

És difícil definir els sentiments i conviccions que a cada un i a cada una de nosaltres ens mouen a estar ací un any més, demanant la desmilitarització d’este paratge natural que no ens deixen gaudir com nostre. El que sí que sabem és que a pesar de les tanques i els uniformats armats que ho custodien impedint-nos l’entrada, la Serra d’Aitana és nostra. La Serra d’Aitana és del poble.

Per una serra desmilitaritzada

Per un món sense guerres

Aitana a 31 de maig de 2015